Compartir:
selector de países
América Latina y Caribe
Asia
Australia
Europa
Norteamérica
África
Por favor introduce una ubicación válida
Agronomía
La densitat de plantes: factor clau per al rendiment i el contingut gras del girasol
.jpg)
El contingut en greix del gira-sol és un dels paràmetres amb més valor econòmic tant per a l’agricultor com per a la indústria transformadora. Tot i que la genètica de l’híbrid és el principal factor determinant, la recerca agronòmica ha demostrat que les pràctiques de maneig del cultiu també influeixen en la qualitat final del gra. Entre aquestes, la densitat de plantes és un dels elements més rellevants.
Influència agronòmica de la densitat en el gira-sol
Diversos estudis sobre la fisiologia i la modelització del cultiu han demostrat que la concentració d’oli a la llavor està influïda per diversos factors agronòmics, com ara la temperatura, l’aigua disponible, la fertilització nitrogenada i la densitat de plantes.
La densitat modifica l’estructura del cultiu i la competència entre plantes, fet que repercuteix en:
- La interceptació de la radiació solar.
- La mida del capítol.
- El pes del gra.
- La proporció de clofolla i gra.
Tots aquests factors estan directament relacionats amb l’acumulació final d’oli a la llavor.
Recomanacions de densitat en la recerca europea
Els treballs presentats en congressos internacionals del gira-sol, basats en les recomanacions de l’institut tècnic francès Terres Inovia, situen la densitat òptima de sembra entre 65.000 i 70.000 llavors per hectàrea, amb un objectiu final de 50.000 a 60.000 plantes per hectàrea en collita.
Aquestes densitats permeten equilibrar:
- El rendiment potencial.
- L’estabilitat del cultiu.
- La qualitat del gra.
Densitats inferiors a aquests nivells poden reduir la producció per hectàrea i comprometre el potencial del cultiu.
Mecanismes fisiològics que expliquen aquest efecte
Quan la densitat de plantes és massa baixa, es produeixen diversos fenòmens agronòmics:
- Major desenvolupament vegetatiu individual, però menor producció total per superfície.
- Capítols més grans, però amb una proporció més elevada de clofolla, cosa que pot afectar el percentatge d’oli.
- Menor interceptació de la radiació del cultiu, reduint l’eficiència fotosintètica global.
Per contra, densitats equilibrades permeten optimitzar l’estructura del cultiu, afavorint la producció total de biomassa i l’acumulació d’oli.
Implicacions pràctiques per a l’agricultor
Per maximitzar la producció d’oli per hectàrea és recomanable:
- Ajustar la densitat de sembra a les condicions de sòl i clima
- Evitar pèrdues de plantes en la naixença
- Utilitzar híbrids amb bona capacitat d’implantació
- Mantenir una densitat final propera a les 50.000 – 60.000 plantes per hectàrea
Una correcta implantació del cultiu permet expressar millor el potencial genètic de l’híbrid i assegurar la qualitat del gra.
CONCLUSIÓ
El contingut en greix del gira-sol no depèn únicament de la genètica. La recerca agronòmica demostra que el maneig del cultiu, especialment la densitat de plantes, juga un paper clau en la qualitat final del gra.
Una implantació correcta del cultiu permet maximitzar tant el rendiment com el contingut d’oli, dues variables fonamentals per a la rendibilitat de l’agricultor.
Referències
- Adrianasolo, F.N et al. (2016) Analysis and modelling of the factors controlling seed oil concentration in sunflower. OCL Journal.
- Casadebaig, P. et al. International Sunflower Conference. Plan density recommendations in sunflower.
- Terres Inovia. Technical recommendations for sunflower crop establishment.
- Terres Inovia. Technical recommendations for Sunflower crop establishment.